Firmin és la primera obra escrita per Sam Savage, una obra que ens parla de l’amor als llibres i l’amor a la lectura: “un símbol de l’amor per la literatura”, afirma la portada de l’edició que Columna n’ha fet. I és cert. Però, més enllà de tots els amors possibles, Firmin ens parla de la vida, d’una vida plena d’amor i que, per això mateix, és una vida dura i trista, una vida més real que moltes altres. I, com cada vida, Firmin és especial.
g
Firmin és una rata nascuda en el soterrani d’una llibreria que ens agafa de la mà i, al llarg del llibre, ens explica quina ha estat la seva vida: com des del moment en què va néixer era feble i poca-cosa, com els seus germans no li deixaven veure la llet de la seva mare i com, mort de gana, va començar a menjar-se els llibres. I de menjar-se els llibres, Firmin va passar a llegir-los i a aprendre’n coses, i a viure-les, encara que molts cops només fos des de la imaginació.
g
Savage ens presenta una història commovedora, genial perquè ens arriba al cor sense haver de recórrer a cap cursileria en cap moment. Amb Firmin, el lector es troba davant un relat que li explicarà què és l’amor i també què és el desamor, un llibre que descobreix que la vida tal com és, plena de revelacions però també de frustracions, d’alegria i de triseses, de creacions i de destruccions. Això és Firmin, la història d’una vida.
g
Aquesta història senzilla però dura i potent és protagonitzada per una rata -Firmin- que, des del moment en què neix, no deixa de créixer i evolucionar. Firmin és un personatge que se sent sol -perquè ho està-, bé perquè les persones que ell estima no el veuen com a res més que una rata, bé perquè encara que l’accepten i el cuiden no arriben a entendre que, més enllà de llegir, Firmin pensa, sent, i estima. Tot aquest amor i aquests sentiments Firmin els porta al cor i al cap: un cap tant gros i desenvolupat que li suposa una càrrega tan pesant -i potser més i tot- com l’anell únic a Frodo; un cor tant gran que el porta a viure un amor tan apassionat i tan destructor com el de Catherine i Heathcliff.
Savage sap treballar els personatges, els sap modular i fer-los evolucionar, però sempre coherents, sense fugir de la realitat, sempre recordant que malgrat que Firmin ens sembli tant humà com tu, com la teva parella o com el teu veí, continua essent una rata, una rata lletja als ulls de tothom que la veu, fins i tot als ulls d’ell mateix.
g
De la mateixa manera com treballa la història i els personatges, l’autor sap treballar el llenguatge. Savage ens ofereix una història escrita de tu a tu, una història en la què Firmin ens parla i ens interroga directament, d’igual a igual, i ho fa amb un llenguatge senzill però triat i potent, com la història mateixa. Res de cultismes ni paraules estranyes, res de frases complicades, construccions recargolades o paràgrafs carregosos i enfarfegats: Firmin ens parla com un amic, com un germà. De fet, acabo sent-ho.
g
Com Firmin, si llegiu aquest regal que Savage ens fa, haureu viscut una miqueta més, haureu sentit molt més. Segurament no descobrireu cap nou sentiment, segurament l’enyorança per altres temps, la sensació de pèrdua, o el xoc que suposa adonar-se de la realitat no són res de nou per a vosaltres. No passa res. Amb Firmin no ho reviureu. Ho viureu. I aquesta és la seva màgia.
