Avui el lehendakari Juan José Ibarretxe ha presentat les dues preguntes que vol plantejar a la ciutadania del País Basc en un referèndum que s’hauria de celebrar el proper 25 d’octubre:
- Està vostè d’acord a donar suport a un procés de final dialogat de la violència si prèviament ETA reconeix la seva voluntat inequívoca de deixar la violència per sempre?
- Està vostè d’acord que els partits bascos, sense exclusions, iniciïn un procés de negociació per assolir un acord democràtic sobre l’exercici del dret de decidir del poble basc i que aquest acord sigui sotmès a referèndum abans que acabi l’any 2010?
De moment, la proposta només és un projecte de llei que, per a esdevenir llei, haurà d’aprovar el Parlament Basc.
m
Davant la presentació del projecte, però, ja s’han alçat les veus dels partits estatals per posar el crit al cel i per anunciar que, si el Parlament Basc aprova aquesta llei, la recorreran davant el Tribunal Constitucional (TC). I jo hem pregunto: què hi ha de dolent en convocar un referèndum? Tant terrible és demanar l’opinió dels ciutadans? Per què tanta por?
Els partits estatals haurien de recordar, en primer lloc, que els polítics no són res més que els representants del poble i que la sobirania resideix en el poble. En un país demcràtic, penso, qualsevol referèndum, qualsevol consulta, hauria d’ésser més que benvinguda, i sobretot entre uns partits polítics que tenen per bandera la democràcia.
m
Espanya, em sembla recordar, és un Estat democràtic, “un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític”. No obstant, cada cop que els mitjans ens ofereixen les declaracions de membres del Govern central, del Congrés o de qualsevol partit anunciant que recorreran una proposta de consulta democràtica al TC perquè aquesta és inconstitucional, se’m cau l’ànima als peus.
m
Per què la Constitució és una vaca tant sagrada?
Que una llei no sigui constitucional en cap moment vol dir que no sigui legítima ni, molt menys, democràtica.
Què hi ha de dolent en canviar la Constitució?
És possible que un text fet fa gairebé 30 anys en una societat que acabava de sortir d’una dictadura i que encara no estava gaire segura de la democràcia segueixi vigent? És saludable que aquest text continui essent el text base de l’ordenament jurídic espanyol?
No ha canviat la societat espanyola?
No hauria de canviar, doncs, la Constitució?
m
A Espanya no hi ha una veritable cultura democràtica. No. A Espanya el que hi ha és una cultura de veneració a la Constitució. I això fa que les decisions que prenen alguns partits i dirigents no siguin tant democràtiques com podríen ser. Com hauríen d’ésser. I si una decisió o acció és democràtica però no està contemplada per la Constitució, ja no es fa.
Quan els nostres representants -representants!- ens neguen la possibilitat de pronunciar-nos sobre aspectes que ens afecten directament, quan només els interessa que els ciutadans vagin a votar quan es convoquen eleccions i els fa por que ho facin més d’un cop cada quatre anys, crec que s’hauria d’encendre un senyal d’alerta. Democràcia no equival a Constitució: la Constitució només és una eina d’aquesta democràcia. I sempre que una eina trepitgi l’objectiu final -la democràcia-, és que no anem bé.
