Les II Jornades de Periodisme Cultural i Humanitats celebrades a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ja han acabat.
La darrera conferència a la que vaig assistir -És possible un altre periodisme cultural? Parlen els crítics- em va sorprendre. El títol no podria ser més encertat: “Parlen els crítics” Cert. Tots els membres de la taula eren homes. Ni una sola dona. És que no hi ha dones que es dediquin a escriure crítiques? Per què callen les crítiques? Potser no són representatives de l’ofici? O potser no es dediquen a l’ofici?
…
Repasso el programa de les II Jornades. El resultat, 25 homes i tres dones -una d’elles moderadora de la sessió-. Així doncs, la qüestió potser no és que no hi hagi crítiques, sinó que no hi ha dones que es dediquin al periodisme cultural.
Encuriosida, agafo El País de diumenge passat. Secció cultura: cinc homes i una dona. Repasso l’Avui; suplement cultural: vint homes i vuit dones. El Cultura/s de La Vanguardia: 24 homes i tres dones. No pot ser. Agafo la ja desapareguda revista Lateral. Número 120: 33 homes i nou dones. Número 131 de la mateixa publicació: 36 homes i onze dones.
Com pot ser? I, sobretot, com pot ser si tenim en compte que el periodisme és una professió clarament feminitzada a les aules de les universitats?
…
Em sembla preocupant que les dones que es dediquen al periodisme cultural siguin una excepció, i que la cultura sigui una secció ocupada en exclusiva per homes. I no crec pas, a jutjar per la proporció de nois i noies que hi ha a l’assignatura de Periodisme Cultural, que això es degui a què el sector femení no ens interessem per la cultura.
Per què no ens hi acabem dedicant, doncs?
…
Penso que aquest és un dels aspectes que el periodisme cultural ha de canviar. I aquí em pregunto: és possible un altre periodisme cultural? No posaria la mà al foc per un sí, segurament em cremaria.
Si ja des de la universitat, suposat motor de canvi i font d’innovacions de la societat, el panorama és clarament masculí, què ens espera fora? Segurament, el silenci de les crítiques. No restem callades, doncs.
