Back in black, el veritable adéu de J.M. Straczynski
14 Maig 2008 per mnemosine
Aquest maig es publica al nostre país l’última de les cinc parts en què s’ha dividit Back in black, la saga desenvolupada entre els números 539 i 543 de la capçalera principal del nostre amistós veí Spiderman.
…
Com tot fan del cap de xarxa sabrà, encara queda un últim arc argumental guionitzat per J.M. Straczynski, però tot l’enrenou que ha aixecat One more day -que Panini publicarà el proper juny en un sol volum- i el ball de declaracions creuades entre el guionista i l’inefable editor en cap de Marvel, Joe Quesada, han aconseguit deslluir la marxa del guionista i fer que els amants del còmics considerem aquesta saga l’última de l’autor.
Certament la trajectòria d’Straczynski al timó de la capçalera ha tingut els seus alts i baixos, però no em sembla exagerat afirmar que la feina feta durant els sis anys que n’ha estat el màxim responsable el col·loquen entre un dels millors autors del personatge, a l’altura de grans mestres com Roger Stern o el propi Lee. Cert és que ens quedarà el mal regust de boca de pífies com Sins past o històries imposades per l’editorial en pos de la comercialitat de la franquícia -The other-, però tot bon aficionat recordarà durant anys la saga totèmica, el ja mític número de l’11-S, aquella petita meravella que fou The conversation i, per descomptat, la saga que avui ens ocupa: Back in black.
…
Tot i que, a priori, la tornada al vestit negre podia semblar un ganxo publicitari per aprofitar el filó de la tercera pel·lícula del personatge, Straczynski ho aprofita sàviament com un altre recurs per expressar els sentiments d’en Peter després de les conseqüències narrades durant la guerra civil (Civil War i Amazing Spiderman).
Després que la tia May rebés un tret que hauria hagut de ser per al nostre heroi, Peter Parker comença una busca punyent i desesperada per trobar-ne el culpable. Durant aquests cinc números Straczynski ens presenta un Peter fosc, mancat del seu típic humor i que es mostra molt més que resolutiu en totes les seves accions.
…
Pel que fa a l’apartat gràfic, Garney realitza un treball excel·lent, no només pel que fa al traç, sinó sobretot en tot el que fa referència a la narració, principalment en el primer i el tercer número -increïble l’atmosfera de la presó!-. Garney ha treballat amb solvència, i des del meu humil punt de vista no té res a envejar al molt sovint sobrevalorat John Romita Jr.
´…
L’únic punt feble de la saga és la seva excessiva durada. Segurament hagués sortit una història encara més rodona si s’hagués condensat en quatre mesos.
Tot i així, Back in black ha resultat una de les millors sagues dels últims cinc anys de continuïtat aràcnida.
Adéu Joe, et trobarem a faltar.
Per JOP
