L’Elmer, de David Mckee, és el primer d’una sèrie d’àlbums que l’autor ha dedicat a aquest elefant de coloraines conegut amb el nom d’Elmer.
L’àlbum, publicat per primer cop l’any 1989 i dirigit a infants de fins a cinc anys, és una altra de les obres mestres de la literatura infantil.
El llibre constitueix un pas més en la trajectòria de Mckee, un pas més en el tractament que l’autor fa de la diferència i la diversitat com a tret inherent de les societats.
Si ja el 1985, amb Els dos monstres, Mckee dedicava un espai a tractar aquest tema i a transmetre als infants que tots som diferents i que havíem d’intentar conèixer aquesta diferència abans de rebutjar-la, el 1989 estira el fil del tema i ens ofereix la primera peripècia de l’Elmer; fil que continuarà estirant el 2005 amb Tres monstres.
En aquesta obra ens trobem amb l’Elmer, un elefant que, en lloc de ser de color elefant com els seus companys, és de coloraines diverses i variades. Encara que la resta d’elefants no troba cap problema en què l’Elmer sigui diferent, i el tenen per un dels elefants més estimats del grup, l’Elmer no vol ser diferent; ell vol ser un elefant com tota la resta: un elefant de color elefant.
Ara, el problema ja no és el rebuig de la diferència abans d’haver-la conegut, sinó que la qüestió és la por d’algú diferent a no ser acceptat, el veure la diferència com quelcom dolent perquè pot fer que ens rebutgin.
Però això no és així, i Mckee ho té molt clar. Amb una història senzilla i amena l’autor transmet sense cap problema que ser diferent és bo i que, lluny de veure-ho com un defecte, hem de saber apreciar-ho com la millor de les qualitats.
Les il·lustracions també juguen un gran paper, accentuant la qualitat de L’Elmer. Mckee acompanya la història amb uns dibuixos senzills però molt cridaners. Utilitza uns colors molt vius al llarg de l’àlbum que obliguen a parar atenció, a aturar-nos i mirar les il·lustracions.
L’Elmer: color, alegria i un gran ensenyament.
