Emigrantes és un àlbum creat i il·lustrat per Shaun Tan. L’obra ens parla de la migració, fenomen de gran actualitat avui en dia però que no està essent gens ben assumit per les societats receptores. L’autor segueix en la línia d’altres àlbums anteriors com ara L’arbre vermell, però en aquesta ocasió deixa els sentiments de nens i nenes i centra els seus esforços en les migracions.
Tan divideix la seva obra en diversos capítols, a cadascun dels quals ens va mostrant el procés pel qual passa un immigrant: des de la decisió de marxar del propi país cap a un altre lloc, deixant enrere la família; fins a l’arribada al nou país, amb els problemes per trobar feina, la sensació d’anar perdut i no entendre res, l’actitud hostil de la societat que ens acull, el no saber on anar.
.
L’àlbum ens explica la història utilitzant la imatge com a únic recurs, sense cap necessitat de complementar-la en cap moment amb el text, ja que la força de les il·lustracions de Tan supera en tot moment la potència que pugui tenir qualsevol paraula.
Tan ens ofereix un seguit d’il·lustracions en tons grisos i sèpia -quan ens remet als records d’algun personatge- que transmeten a l’espectador tot un seguit de sensacions, una bomba emotiva que aconsegueix despertar la nostra empatia vers totes aquelles persones que mai han hagut d’emigrar:
El lector mira les imatges i sent tristesa quan el protagonista marxa i deixa enrere la seva família.
El lector mira les imatges i comprèn què sent una persona al no entendre res i sentir-se perdut.
El lector mira les imatges i s’angoixa al ser rebutjat un cop i un altre en totes les feines a les que s’apropa.
..
Destaca l’habilitat de l’il·lustrador per jugar amb els símbols i presagis: el pare de família marxa i deixa enrere la seva parella i la seva filla, soles i en una ciutat on pertot arreu s’endevinen les cues punxegudes i amenaçants d’un exèrcit de monstres.
Els presagis, no obstant, no sempre són dolents. També trobem senyals d’esperança escampats al llarg de l’àlbum, com ara els ocellets de paper que, amb la seva aparició, recomforten el protagonista i també l’espectador. Esperança que al final es materialitza amb el retrobament de la família després d’un any sense veure’s i amb la confirmació que la família ha deixat enrere la seva condició d’immigrant per passar a formar part de la nova societat.
…
Emigrantes és, en definitiva, un dels millors àlbums que mai he vist, un àlbum molt recomanable per a tothom, tant per als infants com per als més adults, un àlbum que tracta la immigració com el que és: un procés obert, permanent en la història, però que ha d’ésser temporal per totes aquelles persones que hi passen.
Mai com fins ara havia estat tant certa aquella frase tan gastada: “una imatge val més que mil paraules“.
