Tres relats des de Sant Petersburg és un recull de tres contes independents escrits per Nikolai Vassilievitx Gógol, escriptor rus del segle XIX: L‘abric, El nas i Diari d’un boig.
A L‘abric, Gógol ens explica com, després d’haver estalviat i passat per diverses penúries, un funcionari aconsegueix que el sastre li faci un abric esplèndid. Quan el funcionari perd aquest abric, però, tot seran maldecaps i desesperació fins a límits insospitats.
A El nas l‘autor ens explica com, un bon dia, un funcionari es desperta i s’adona que el seu nas li ha fugit de la cara i campa lliurement per la ciutat mentre ell no vol que ningú s’adoni del que li ha passat.
Finalment, a Diari d’un boig, Gógol ens presenta una història escrita en forma de dietari personal del protagonista. A través dels pensaments del protagonista, el lector serà testimoni de com els deliris de grandesa no acostumen a portar a un bon final.
Aquestes tres narracions de gran originalitat ens parlen, en el fons, dels funcionaris de la Rússia de finals del segle XIX. Gógol, a qui Dostoievski va qualificar de pare de la literatura russa, ens fa un retrat magnífic de la societat de seu moment, centrant-se en una classe de funcionaris amb no masses aptituds però amb un enorme desig de grandesa.
El llibre està escrit amb un llenguatge planer i senzill que accentua la força de les històries narrades. En els tres contes, a més, tampoc hi falten ni l’humor ni la ironia, utilitzades de manera subtil però molt eficaç.
L‘autor utilitza tres situacions absurdes -fet molt evident en El nas- per explicar-nos quina era a situació que es vivia a l‘útim imperi tsarista, situació que Gógol paròdia i critíca sense pietat per tal de complir el que ell pensa que és la funció dels escriptors. Tal com, irònicament, l’autor escriu a l‘inici de El nas: “El que em resulta més estrany i incomprensible de tot plegat és que els escriptors puguin dedicar-se a arguments d’aquesta mena. La veritat és que ho trobo del tot inconcebible, realment… no res, que no em cap al cap. En primer lloc no fa gens de servei a la pàtria i, en segon lloc… bé, i en segon lloc tampoc fan cap mena de servei”.
