Títol: Diner (molt) negre
Direcció: Tomàs Borràs
Actors: Josep Creus, Pilar Poch, Joan Moreno, Joan Caimel, Guillem Hernández, Josep Pérez, Teresa Alarcón i Teo Borràs
Lloc: Centre Cultural, Malgrat de Mar
La història comença quan, el dia del seu aniversari, en Carles arriba a casa amb dotze milions d’euros a la cartera i decideix que, amb la seva dona, marxaran a un altre país i deixaran enrere tot el que ara coneixen. Aquest és el començament de Diner (molt) negre, una comèdia d’embolics i malentesos representada pel grup de teatre de Ràdio Malgrat que, aquest dissabte, va entusiasmar el públic del Centre.
La història que se’ns presenta és senzilla però, de mica en mica, la trama es va complicant i embolicant cada cop més, i el que comença essent una afortunada confusió acaba portant a suborns, morts fingides i suposats intercanvis sexuals, tot amanit amb un diàleg ple de tocs d’humor i de situacions absurdes que provoquen un somriure en l’espectador.
Pel que fa a l’actuació dels personatges, Pilar Poch clava el personatge d’esposa del protagonista, i també és molt destacable la força que transmet l’inspector d’homicidis de Mataró. La resta de personatges no aconsegueixen una actuació magistral però, considerant que són un grup amateur, la interpretació dels papers és més que acceptable.
D’altra banda, el decorat és, alhora que senzill, plenament encertat, i permet jugar molt bé amb allò que el públic veu i el que no veu però s’imagina. L’escena ens mostra el menjador d’una casa de qualsevol matrimoni ja adult, un menjador en el que hi trobem un sofà que serà el centre de totes les mirades i que, durant la representació del dissabte, va arrencar el riure del públic en diversos moments. En la mateixa línia, el vestuari, alhora que senzill, és plenament coherent amb l’època en què se’ns situa l’obra.
El públic, se’ns dubte, va ser el gran protagonista de la nit. Al llarg de l’obra no es van deixar de sentir rialles que, en certs moments, pujaven fins gairebé tapar la veu dels actors. Els espectadors van mostrar com s’ho passaven realment bé i, malgrat Diner (molt) negre té aspectes a millorar, sens dubte la seva proximitat i les seves poques pretensions van connectar amb un públic a qui van fer disfrutar plenament.
