El último Catón és una altra de les novel·les històriques de Matilde Asensi que, en línia amb la resta d’obres de l’autora com ara Iacobus, condueix el lector a través d’un enigma per descobrir. El llibre combina història amb aventures, amor i la presència de la fantasia amb l’obra de Dant, La divina comèdia, com a guia dels protagonistes en el seu recorregut.
El último Catón ens mostra la millor Matilde Asensi que, en aquest cas, situa la seva narració en els nostres dies.
Arran de la mort en un accident d’aviació d’un home amb el cos cobert de creus i altres signes, la investigadora Ottavia Salina, el capità Glauser-Roist i el professor Farag Boswell començaran una investigació a la recerca d’una secta secreta i mil·lenària que, se suposa, està perpetrant robatoris en esglésies d’arreu del món.
Asensi ens va introduint en la història a poc a poc, dosifica les dades que ofereix al lector en un principi per mantenir-lo en tensió. Un cop el lector ja ha descobert quina és la missió dels protagonistes, Asensi aconsegueix mantenir-nos atrapats amb les set proves que, de mica en mica, els protagonistes han d’anar superant. L’autora ens sorprèn amb cada nova prova i amb el desenllaç d’aquestes, i ens acaba construint tot un món nou en el què, de la mà dels protagonistes, ens anem endinsant. Tot i que arriba un punt en la novel·la en què el desenllaç del fil amorós ja es fa més que esperable a ulls del lector, l’autora és capaç de mantenir la intriga i continuar sorprenent-nos amb altres aspectes de la història.
Els personatges de la història estan ben treballats, són tots persones amb professions poc habituals i que ocupen llocs de renom però, alhora, són uns personatges humans: si d’una banda són intel·ligents i suposades persones d’èxit, de l’altre tenen debilitats, problemes que els sembla que els superen, pors i dilemes morals. I és aquesta humanitat la que els acosta i els fa propers al lector, afavoreix que ens identifiquem amb ells.
D’altra banda, ens trobem amb una història plena d’aventures i reptes que contínuament descobreix ciutats i indrets al lector; però alhora, és una història senzilla i sense pretensions. És potser aquesta senzillesa i proximitat la que atrapa el lector i l’empeny a llegir fins l’última paraula.
Si mai teniu ocasió de llegir El último Catón, feu-ho. No us en penedireu.
