Museu de l’eròtica
La Rambla, Barcelona.
El museu de l’eròtica de Barcelona és un museu original, que es presenta com a únic a nivell de l’Estat espanyol i que tracta una temàtica bastant oblidada en la resta de museus i centres: l’erotisme i la seva representació al llarg de la història.
El museu ofereix al visitant l’oportunitat de veure i admirar una gran diversitat d’obres que ens mostren la presència -i importància- que la sexualitat i l’erotisme han tingut al llarg dels temps: des de peces de l’Antic Egipte fins a obres d’avui en dia com ara una col·lecció dels famosos ninots Barbie i Ken en la seva versió d’strippers o de transvestits, passant per obres de la Xina, la Índia, Grècia, l’Anglaterra victoriana i el segle XIX.
A més de la quantitat d’obres que el visitant pot admirar, les peces representen l’erotisme des de diferents vessants artístiques: així trobem pintures, escultures i també mostres de fotografia, fotomuntatges i cinema. Més enllà de l’art, el Museu de l’eròtica també recull objectes de la vida quotidiana dedicats a l’erotisme, com ara flascons per al perfum, plats de porcellana o un bastó, i també ofereix objectes de consum de masses com ara els mencionats ninots Barbie i Ken, portades de revista o postals diverses. El visitant, fis i tot, trobarà una petita mostra de material mèdic amb el que temps enrere es tractaven les malalties venèrees.
Finalment, també cal destacar la diversitat de visions de l’erotisme i la sexualitat que retraten els objectes del museu: des de les pràctiques sexuals més habituals i quotidianes, fins a la concepció del sexe com a element de divinitat, el sadomasoquisme o la zoofília. Entre aquesta varietat, no obstant, és de destacar la poca presència de les pràctiques homosexuals entre les obres del museu.
Com a contrapès a la diversitat de peces i de perspectives que trobem al Museu de l’eròtica, hi ha la manca d’explicacions i la manca d’ordre.
Els cartells que el visitant troba al llarg del seu recorregut són una excepció, i en la seva majoria tan sols hi trobem el nom de l’obra i de l’autor i el seu any de realització. Falta una explicació que guiï el visitant pel museu, que li expliqui la importància de l’erotisme al llarg de la història, quina ha estat la seva evolució, el seu impacte i influència en la vida de les persones i en les diferents cultures del món, més enllà d’informar de l’època i procedència de les obres.
D’altra banda, malgrat les peces del museu es troben agrupades per períodes històrics, hi ha una manca d’ordre en el conjunt del museu: el visitant pot començar la seva visita amb un amulet fàlic de Tailàndia, continuar amb peces actuals, seguir amb escenes del segle XVIII i d’aquí anar a les obres hindúes per passar després altre cop per una mostra de quadres actuals i acabar amb ceràmiques egípcies i escultures gregues. El material no segueix cap ordre al llarg del museu, ni cronològic ni temàtic.
La manca d’ordre unida a la manca d’informació fa que el Museu de l’eròtica sigui una passejada curiosa i interessant però poc fructífera pel que fa als nostres coneixements. Si a tot això li afegim que certs quadres del museu estan a la venda per a tots aquells visitants interessats, ens podríem preguntar si amb el preu de l’entrada hem accedit a un museu, a una mena d’espectacle o a un centre comercial en el que entres, mires i, si t’interessa i t’agrada, compres.
