Direcció: Tim Burton
Intèrprets: Johnny Deep, Elena Bonham Carter, Alan Rickman, Sacha Baron Cohen, Timothy Spall
Música original: Stephen Sondheim
Durada: 117 minuts
Producció: Dream Works/ Warner Bros, EUA, 2007
Sweeney Todd, més enllà de les pel·lícules d’animació com ara Malson abans de Nadal, és el primer musical del director Tim Burton.
La història ens explica com Benjamin Barker, un feliç barber de Londres enamorat de la seva dona i amb una filla petita, veu trencada la seva felicitat quan un malvat jutge l’arresta i l’envia a la presó en una illa llunyana per tal de ser ell el nou marit de la noia.
Anys més tard, quan el barber retorna a la ciutat, s’assabenta que la seva muller va morir i que la seva filla és ara en mans del jutge Turpin, l’home que el va enviar a l’exili. A més, Barker també coneix Mrs. Lovett, una carnissera decisiva en el curs de la història. És, en definitiva, una història d’amor i odi, de venjança i desesperació, de bogeria.
Johnny Deep, el barber, i Elena Bonham Carter, la carnissera, fan una actuació excel·lent. A més de representar uns grans papers, els actors demostren una gran habilitat amb la cançó, i aconsegueixen deixar l’espectador meravellat.
En la versió castellana, s’ha optat per doblar els diàlegs i subtitular la lletra de la cançó, una decisió penso que encertada perquè així permet que tothom gaudeixi de la veu de Deep i Bonham Carter. No obstant, aconsella l’opció de mirar la pel·lícula amb versió original i subtitulada sencera, si es vol.
D’altra banda, l’estètica, com en totes les pel·lícules de Burton, és excel·lent i contribueix a crear un ambient màgic, de conte, espectacular, amb uns rostres pàl·lids, uns vestits molt encertats i una sang d’un vermell irreal que encara reforça més l’ambient que Burton crea. Els bons són realment bons i guapos, i els dolents són persones obscures i lletges. De la mateixa manera, en els moments de felicitat, com ara durant el principi de la pel·lícula, tot és llum i colors. Després, un cop el barber retorna a Londres, l’atmosfera canvia i tot és gris i fosc, sense ni un bri de llum de sol.
Sweeney Todd, en definitiva, és un pel·lícula que ningú s’hauria de perdre.
