Direcció: Daniel Sánchez Arévalo
Intèrprets: Quim Gutiérrez, Marta Etura, Antonio de la Torre, Héctor Colomé, Raúl Arévalo i Eva Pallarés.
Música original: Pascal Gaigne
Durada: 105 minuts
Producció: Tesela P.C., 2005 (Espanya)
Azul oscuro casi negro és una d’aquelles pel·lícules senzilles, que ens expliquen històries de gent normal i corrent amb la que ens creuem mil cops cada dia, però que malgrat això conviden a la reflexió, i aquesta és la seva màgia.
La pel·lícula ens endinsa en la història d’una família a qui la sort no ha afavorit gaire. Després que el pare, porter d’un edifici de tota la vida, pateixi un infart cerebral, Jorge (Quim Gutiérrez), el fill petit, es veu obligat a fer-se càrrec del pare, ocupar el lloc d’aquest en la porteria per poder tirar endavant, i cursar la carrera a distància si vol tenir uns estudis. Mentrestant Antonio, el germà gran que fa temps que és a la presó, coneix la Paula (Marta Etura), una presa de la que s’enamora i per qui ho faria tot, fins i tot demanar-li al seu germà petit que tingui un fill amb ella perquè ell no pot.
A partir d’aquí la pel·lícula ens ensenya com la vida és una constant lluita contra allò que el destí ens sembla voler imposar, com les responsabilitats poden arribar a ofegar una persona però malgrat tot la força per tirar endavant és més gran i com allò important en la vida no és rebel·lar-nos contra el destí, sinó ser prou lliures per poder escollir si volem seguir el camí que se’ns marca o si en construirem un de nou.
Juntament amb la magnífica història central, trobem dues històries secundàries d’amics del protagonista que encara potencien més el missatge de la pel·lícula. S’ha de destacar també una més que venerable interpretació dels actors, la majoria d’ells joves i poc coneguts, que saben donar força i presència als seus personatges.
Tot això fa d’Azul oscuro casi negro una molt bona pel·lícula que ningú hauria de deixar de veure, una pel·lícula que malgrat ens pugui desconcertar en un primer moment, quedarà en el record de l’espectador.
Sin duda, una película preciosa. Quim Gutiérrez está sublime. La delicadeza de los planos, el todo por amor… Un traje alrededor del cual gira todo el significado del film.
Realment, una gran pe·lícula, sobretot perquè precisament és tan petita, tan poc pretenciosa, tan humana.